La lletra lligada

A la pedagogia Montessori, el llenguatge escrit s’introdueix al nen mitjançant el reconeixement de les lletres en grafia cursiva (coneguda com a lletra lligada). La lletra d’impremta i les lletres majúscules es mostren posteriorment a l’explosió de l’escriptura, als exercicis de lectura.
Així doncs, a Montessori no s’inicia l’escriptura en lletra majúscula (coneguda a Ed. Infantil com a lletra de pal) com a moltes escoles infantils, per després canviar a la lletra cursiva o lligada quan els alumnes passen a Ed. Primària, sinó que des d’un inici es practica la lletra cursiva o lligada.
La preparació pel traç de les lletres cursives o lligades s’inicia amb el material de les lletres de paper de vidre, amb les quals el nen practica el traç de la grafia lliscant els dits sobre el paper de vidre de forma continuada i associant aquella grafia amb el so corresponent. També es treballa la direccionalitat, la pressió amb l’instrument d’escriptura i la continuïtat en el traç a través del material dels encaixos metàl·lics.
Motius pels quals s’introdueix al nen a la lletra cursiva o lligada:
– Un nen que sap llegir lletra cursiva pot aprendre a llegir posteriorment de forma més fàcil en lletra d’impremta. La transició d’una a altra es dóna sense dificultat.
– En escriure amb lletra cursiva o lligada no es genera confusió amb algunes grafies d’impremta (per exemple entre la “p” i la “q” o la “b” i la “d”), les quals els nens inverteixen sovint.
– L’escriptura en lletra cursiva o lligada és una forma més natural d’escriure, ja que l’instrument per escriure pot fluir suaument sobre el paper sense haver d’aturar-se per traçar una lletra rere l’altre o una mateixa lletra. De la mateixa manera, quan un nen que està treballant amb les lletres de paper de vidre utilitza els seus dits per resseguir la lletra, pot fer-ho de manera continuada i sense aixecar el dit del paper de vidre.
– Escriure en lletra cursiva o lligada dóna més velocitat i fluïdesa a l’escriptura, la qual cosa també dóna lloc a una fluïdesa de pensament mentre s’escriu.
– Al traç de la lletra cursiva o lligada el nen té clar el punt d’inici i sap que la direccionalitat és sempre d’esquerra a dreta; en canvi, la lletra d’impremta o majúscula pot tenir diferents punts d’inici, la qual cosa pot generar confusió a la ment del nen.
– La lletra cursiva o lligada permet que l’escriptura es presenti connectada, contínua (totes les lletres unides i enllaçades). Les lletres contínues permeten tenir una visió més completa de la paraula escrita (com que no hi ha espais entre les lletres, se sap quines corresponen a una paraula concreta).