El pas a l’abstracció

Del material físic al raonament matemàtic.

L’aprenentatge de les matemàtiques es basa en un procés natural que va del concret a l’abstracte. Aquest camí és especialment important a l’etapa de primària, ja que els infants necessiten comprendre els conceptes matemàtics abans de memoritzar-los o aplicar-los de manera mecànica. El “pas a l’abstracció” és, precisament, el moment en què l’infant és capaç de pensar matemàticament sense necessitat del suport constant del material manipulatiu.

Durant els primers anys, els nens i nenes treballen amb materials concrets que els permeten tocar, veure i experimentar les quantitats i les operacions. Això els ajuda a construir una comprensió real dels nombres i de les relacions matemàtiques. Així, l’infant no aprèn només símbols, sinó que entén què representen.

Durant l’etapa de primària, aquest treball evoluciona gradualment cap a formes més abstractes. L’alumne, a poc a poc, va passant del material físic al càlcul mental, al raonament i a la representació simbòlica. Aquest procés no és igual per a tots els infants: cada nen avança segons el seu ritme i les seves necessitats. La funció de l’adult és observar, acompanyar i oferir els materials adequats perquè aquest pas es faci amb seguretat i confiança.

Forçar l’abstracció abans d’hora pot generar inseguretat o aprenentatges superficials. En canvi, quan l’infant ha interioritzat realment el concepte, l’abstracció apareix de manera natural.

En conclusió, el pas a l’abstracció és un procés progressiu que respecta el desenvolupament de cada infant. A través de l’experiència concreta i manipulativa, els alumnes construeixen una base sòlida que els permet arribar a un pensament matemàtic autònom, comprensiu i significatiu.